Pestanyes

lunes, 11 de enero de 2016

miércoles, 28 de octubre de 2015

S'apropa Castanyalloween! (i algun cartell pendent de penjar...)





Retrat


Escenografia ràpida


Provant llums amb pastel


La cançó per bandera

La cançó per bandera en l'estendard de la llibertat. La terra sota els peus i el pensament com a forma de creixement. La veu al vent, els silencis contundents, missatges clars per qui és conscient. Decisions, amb l'ànima com a timó, el pit i l'emoció. Curses d'equilibrismes entre sismes, la creença ferma, el jo puc com a motor, l'esperança el combustible, combustió infinita. Ànima vella, bella i antiga. L'Amor com a ideari i la Por de companya. Diàleg per entendre'ns, capacitat per frenar-nos els peus mútuament, i caminar plegats quan la foscor deixa de ser-ho, i quan no, lluitar plegats. El compromís com a premissa en la promesa del benestar. El compromís amb mi mateix com a màxima expressió de responsabilitat de cara al tot. I coherència, pensar allò que sento, sentir allò que penso, i actuar sempre en conseqüència. Perdonar-me per perdonar. Per donar-me, per donar. Agrair per rebre, i transformar per crear.

El temps és ara. El temps és abans, sí. Però ho és ara. El temps és després, sí. Però ho és ara. I tot el que és, és ara. Avui és un dia important. Ara és un ara important. Ara comença el canvi decisiu. I jo decideixo. Davant la seqüencia infinita em declaro fermament seguidor dels meus principis. Sóc una de les persones més intel·ligents que conec, i porto masses "ara" sense escoltar-me. Tots per a l'ara. Tots per sentir-me. El crit a l'ànima. En les aigües del tot seré coherent amb l'estima, fidel a mi. Jo dirigeixo els meus canvis. Perquè vull. Perquè puc. I si sempre s'ha tractat dels altres, ara em toca a mi, per ells. Avui naixeran objectius, i alguns re-sorgiran de la derrota. De la derrota del pas del temps, de la derrota dels fracassos i els impossibles de la meva història. Perquè jo decideixo, perquè vull l'esperança, perquè bull l'esperança. Que entri, lliure. Que surti, lliure. Que ompli, eterna. Avui desterro la frustració. Abraço la por en l'ara, i l'animo a continuar. Hi haurà noves pors. Fins i tot allò permanent necessita canvi. Noves formes d'Amor i noves maneres de Por. Noves maneres d'estimar i noves formes d'aprenentatge. Avui em declaro insurgent a les creences que m'encadenen. Revolucionari de les creences que em creen. És l'ara de sembrar utopia en el camp estèril del fracàs. És l'ara del sempre. El meu ara, per a mi. Per a tots.